Les famílies compleixen; el Departament d’Educació…

En moltes ocasions diferents institucions han palesat l’infrafinançament de les escoles concertades a Catalunya. La mateixa Sindicatura de Greuges ho ha reconegut en el marc de l’estratègia contra la segregació escolar. Aquest finançament insuficient fa que les escoles sorgides de la iniciativa social, com és la nostra, ens vegem obligats a demanar quotes a les famílies. El mòdul del concert és manifestament insuficient per cobrir el funcionament de l’escola que volem oferir als nostres alumnes.

A aquesta mancança cal afegir els tempos del Departament pel que fa a les seves obligacions monetàries. Si bé és cert que el mòdul arriba regularment, no passa el mateix quan es tracta de subvencions per a activitats específiques.

Vegem-ne un exemple. Quan el Departament d’Educació va anunciar a bombo i plateret l’avançament del curs escolar (una setmana) i que pagaria les hores de les tardes de lleure educatiu (tot el mes), se’ns va dir que la resolució sortiria a l’octubre i es pagaria abans de finalitzar l’any. A hores d’ara no hi ha notícia de l’ingrés. I les persones que van fer el servei, òbviament, van cobrar-ho de l’Escola.

I és que tot i que oferim el servei públic de l’educació des d’una entitat d’iniciativa social, seguim tots els procediments reglamentaris en el procés de preinscripció i matrícula i complim amb les demandes d’aquest Departament, els nostres alumnes no tenen els mateixos drets que els que estan matriculats en centres de titularitat pública.

Per exemple, qualsevol alumne de finals de Primària i 1r o 2n d’ESO d’un institut rep un ordinador portàtil per a les seves tasques educatives, ordinador que ha de retornar quan abandona el centre. Aquesta tramesa no ha arribat a les escoles concertades en aquestes condicions. Com a molt, els alumnes que tenen necessitats educatives socioeconòmiques van rebre fa dos anys una connexió MIFI per poder treballar des de casa. Es dona el cas paradoxal que si un alumne fa 1r a un institut i 2n a la nostra escola, en el trasllat “perd” aquest aparell.

En aquest cas, l’Escola fa mans i mànigues per comprar o trobar aparells que pugui cedir als alumnes que en necessiten. Ningú no els en dona cap.

I per últim, la darrera discriminació. A començaments de setembre el Departament va anunciar que a partir d’aquest gener incorporaria docents a les escoles per tal de rebaixar la càrrega de treball dels mestres i professors, per tal que aquests poguessin fer 23 hores lectives enlloc de les 24 actuals a Primària o 18 enlloc de 19 a Secundària. Doncs bé, això només és cert a les escoles i instituts públics, ja que a les escoles concertades no ha arribat cap nou docent i els mestres de Primària fan 25 hores lectives i els de Secundària 23 o 24 (en funció de la tutoria). Aquest matís no s’explica als mitjans de comunicació i sembla que tot el sistema educatiu tingui a hores d’ara aquest increment de docents.

Aquesta diferenciació en el tracte per part de l’Administració queda coberta per la implicació dels mestres, professors i personal de les nostres escoles, que duen a terme la seva tasca multiplicant els esforços tantes vegades com cal.

I aquesta diferenciació també queda coberta per les aportacions de les famílies, sense les quals no podríem oferir el nostre servei que, amb les mancances que sabem que tenim, volem que sigui de la màxima qualitat per al nostre alumnat.