Una trobada d’exalumnes per a celebrar el Cinquantenari

El passat divendres 25 de maig es van aplegar exalumnes de l’Escola Tabor en un dels actes de commemoració del seu Cinquantenari. A les vuit del vespre l’escola va obrir les seves portes per tal que els assistents poguessin visitar les instal·lacions que feia pocs o molts anys havien deixat enrere. Era inevitable constatar allò de què “aquí abans hi havia tal aula”, “això no hi era”, “mira com ha canviat” o el més típic de “ho recordava més gran”.

A continuació la festa es va concentrar al pati esportiu, on els esperaven quatre parades d’”street food” i un DJ (exalumne de l’escola) per fer més agradable la trobada. En un racó del pati van poder deixar la seva empremta en un mural de mans i en un altre els esperava un photocall on es van poder fer fotografies les diferents promocions.

Es van desenterrar dos tubs de records que s’havien soterrat al pati amb motiu del quarantè aniversari de l’escola, es van obrir i es va poder observar què s’hi havia guardat, com ara testimonis de les classes de feia deu anys i missatges d’aquells per a les generacions actuals d’alumnes.

Uns parlaments finals van concloure l’acte. En primer lloc va intervenir Jordi Rabassó, de la primera generació d’alumnes de l’Escola Tabor, que va narrar el primer dia d’escola i quines diferències van observar els de la seva colla que venien d’altres centres educatius, així com va remarcar quins aspectes de la seva formació devia al que havia rebut a l’escola.

A continuació la Gemma Abasolo també va fer una bona repassada a com era l’escola fa més de vint anys, al voltant del 25è aniversari, explicant alhora algunes anècdotes divertides d’aquelles generacions.

Eva Julien, que va abandonar l’escola els darrers cursos, va centrar el seu parlament en el que ha significat per a ella el seu pas a l’escola i va voler-ho exemplificar en la importància que han tingut els hàbits adquirits en el seu posterior camí educatiu.

Lourdes Giménez, mestra i directora de l’escola Tabor durant molts anys, va tancar els parlaments amb un record a tots els que s’hi ha format entre aquestes parets i va donar lectura a una carta rebuda de Jordi Cuixart, exalumne de l’escola i actualment en situació de presó preventiva a Soto del Real, que va adreçar als seus antics companys i a l’escola en general en ser-li impossible assistir personalment.

L’acte va permetre el retrobament de companys que feia anys que no es veien i també l’encontre amb molts dels mestres i professors que els van acompanyar en el seu procés de formació, fent bo el lema de l’escola de Vivint, educant i estimant.