Carta des de Soto del Real

Presó de Soto del Real, 24 d’abril de 2018

Estimada família de l’escola Tabor,

Fa molts anys que he après que els amics són també família i és així doncs com tots plegats fem una gran família.

Voldria dir-vos tantes coses que confesso que ha sigut de les cartes més difícils d’escriure. Des d’aquesta cel·la 213 de la presó de Soto del Real fa més de 6 mesos que no deixo d’obrir calaixos i calaixets del meu univers personal, de navegar feliçment per la memòria i la vida.

Felicitats per aquests 50 anys i sobretot gràcies per la feina silent i persistent d’enfortiment, des de l’educació, de la cohesió social i la convivència al nostre poble.

Soc el fill de la Maruja i l’Antonio, el més petit de tres fills, els pares van treballar tota la vida per donar-nos l’oportunitat d’una bona educació. Algú podria pensar que no té massa mèrit perquè és el que han fet la immensa majoria dels pares, per mi en canvi el té tot, doncs és un mèrit de compromís col·lectiu que es transmet de generació en generació, entre professionals docents i pares que dia rere dia es va renovant. L’escola és un pilar fonamental per poder viure en una societat plenament democràtica i lliure.

“Si hi ha un acte d’amor, aquest és la memòria” ens deixà dit Montserrat Roig. I en aquesta aliança, com sabeu, Santa Perpètua i l’escola TABOR juguen un paper bàsic en el que soc com a persona.

La revista Xauxa, el pati de dalt i el pati del jardí, Pau Casals, Antoni Gaudí i Joan Maragall, res a l’atzar, la castanyada i Sant Jordi, els genolls pelats, les rodes de pneumàtics i les partides de bales, la “xerramacoteca” de convivències, les classes de música, la diversitat com a bé més present i aprendre a estimar la llengua i cultura catalanes sense renunciar a res. Recordo la cançó dels 15 anys de l’escola i la festa dels 25 anys i la llista de tots els companys de classe, molts d’ells encara avui, els millors amics, els de tota la vida. Deixeu-me recordar el Pere Gispert i el Jacint Humet en homenatge a tots els qui avui ens acompanyen des del més enllà.

Avui soc el 10è President d’Òmnium Cultural, la principal entitat cívico-cultural del País, amb més de 110.000 socis i 56 anys d’història. M’agrada explicar amb orgull que un dels nostres projectes més important és el Premi Sambori de narrativa, on hi participen més de 13.000 alumnes d’arreu dels Països Catalans. Són els futurs guanyadors de la Nit de Santa Llúcia o el Premi d’honor de les lletres catalanes. Cultura sempre, com a millor antídot al totalitarisme.

Mai vaig ser un alumne avantatjat però sí feliç, de fet l’única medalla que vaig guanyar fou als escacs, eren quatre i vaig quedar tercer, el quart mai es va arribar a presentar.

Vull donar les gràcies de tot cor a tots els professors i professores que vaig tenir durant tota l’EGB, de cadascun d’ells he anat descobrint allò que vaig aprendre, a cadascun d’ells reconec l’esforç de conrear dins dels nostres cors allò que realment és important. El principi de tot és la convivència i la Pau, l’amor pel bé comú i les ganes de viure.

Felicitats estimada escola.

Us trobo a faltar però l’esperança és sempre molt més gran que l’enyorança.

Amb tota la tendresa i amor,

JORDI CUIXART – Alumne de l’escola TABOR – President d’O-C